Llibre HISTÒRIA DE L'ATLETISME A CATALUNYA Capítol 4 - L'Atletisme en una societat que es modernitza ![]() ![]() Desprès dels primers anys de la dura postguerra, el règim franquista va posar les bases per a entrar a l'Espanya del desarrollisme, que va permetre que algunes zones d'Espanya fessin una transició a una societat en vies de modernització. Les característiques socials d'aquesta etapa afavoreixen un increment de la pràctica de l'esport, tot i les limitacions per la deficient xarxa d'instal·lacions i la manca de cultura esportiva de les administracions públiques. Poc a poc el marc social i la política esportiva, juntament amb el creixement del gruix associatiu, fa que es comencin a realitzar activitats atlètiques regulars com ara a Rubí, Banyoles o Cornellà. També l'aparició de noves entitats com el Club Atlètic Terrassa, la secció d'atletisme del CE Mediterrani, la Unió Atlètica Barberà, la refundació del CE Universitari, i nous impulsos d'entitats potents com el FC Barcelona i el CN Barcelona. Es produeixen les primeres competicions amb participació internacional com la Manresa – Sant Vicenç de Castellet, el Cros Ciutat de Granollers, la prova de marxa en ruta Terrassa – La Mata , el Gran Premi de Marxa de L'Hospitalet , el Ir Gran Míting Ciutat de Barcelona de pista, i sobretot la clàssica Jean Bouin. Fins l'any 1.956 l'atletisme femení no reapareix, però va ser d'una manera lenta i gradual, amb Catalunya un cop més com a pionera a l'estat espanyol. L'any 1.962 se celebren les primeres proves femenines a Manresa i a Mataró, el 1.965 va tenir classificació femenina el Cros de Caldetenes. ![]() ![]() L'increment de l'activitat atlètica es topava sempre amb l'etern problema de les instal·lacions. Tot i que a final de la dècada dels 50 es van posar en funcionament pistes com la de la Santboiana, l'Estadi de Granollers, Terrassa, el Congost de Manresa, la zona esportiva del FC Barcelona , les pistes de la Zona Universitària i les des Llars Mundet. L'any 1.965, amb motiu d'un encontre internacional es van fer reparacions a l'Estadi de Montjuïc i es construeix una pista de 400 m a l'interior de l'original de 500 metres amb un nou material denominat rubkoor, que seria el precedent al “tartan”. L'any 1.970 les pistes de l'Universitari estrenen tartan, també amb motiu d'un encontre internacional. L'any 1.969 es va inaugurar l'Estadi Joan Serrahima a Barcelona a la mateixa muntanya de Montjuïc on s'estava degradant l'Estadi Olímpic. Les mancances d'instal·lacions cobertes han durat fins els nostres dies, però l'any 1.968 es va adequar el Palau número 1 de la Fira de Mostres amb una pista de 125 m de corda on se celebraren els primers Campionats de Catalunya en pista coberta. L'any 1.970 es va inaugurar el Palau d'Esports de Sabadell, amb pista d'atletisme permanent i es van realitzar els segons campionats de Catalunya. Va funcionar durant 10 anys fins a que per raons tècniques es va deixar d'utilitzar. ![]() ![]() Però per fixar unes fites que serveixen de final d'una etapa i principi d'altre sobresurten dos noms fonamentals: Carme Valero i Jordi Llopart. Els dos atletes catalans representen l'inici dels èxits internacionals de l'atletisme català i espanyol. Carme Valero va ser Campiona del Món de Cros els anys 1.976 i 1.977 i Jordi Llopart va assolir la primera medalla a un campionat europeu, va ser a Praga 78 i quatre anys més tard aconsegueix la primera medalla olímpica de l'atletisme a Moscú 80. Noves figures sorgeixen a finals de la dècada dels 70 com els velocistes Xavier Martínez i Josep Carbonell, els saltadors Martí Perarnau, Roger Oriol, Jesús Bartolomé i Jordi Vila Viñas, llançadors com Pascual Banzo, Antoni Fibla i Juan Briceño, l'obstaculista Vicente Egido, i els marxadors Víctor Campos i el gran Josep Marín, Campió d'Europa a Atenas'82. L'atletisme femení surt lentament de l'endarreriment provocat pels anys de prohibició. Figures com les velocistes Maria Feu, Pilar Freixa i Loles Vives, la tanquista Alícia Laiseca, llançadores com Ana Maria Molina, Encarna Gambús i Imma Montero, saltadores com Carolina Nolten i Amanda Naval, i la polivament Montse Pujol, que va ser olímpica a Seul'88 als 800 metres. ![]() ![]() ![]() |
Alberto Ruiz
Premsa i Comunicació
14 de desembre de 2012